L'us dels materials plàstics,sobre tot després de la introducció dels plietilens i del clorur de polivinil (PVC) al començament dels anys trenta, no ha fet més que augmentar de forma exponencial. En l'actualitat, en tot el món es produeixen uns noranta mil.lons de tones al any de plàstics, la major part del quals s'abandonen en el medi una vegada utilitzats.

A Europa el 60% dels residus de materials plàstics es abandonat en abocadors,s un 33% es crema en incineradores i un 7% s'utilitza en el compostatge. A Estats Units, el 73% dels residus plàstics està en abocadors de seguretat i un 14% es incinerat. El reciclatge del plàstic residual, no es contempla a Europa com un procés industrial (menys d'un 1%) i en Estats Units comença ara a ser considerat com a tal (11%)

CLASSES

Desde el punt de vista del seu reciclatge, els materials plàstics poden classificar-se en termoendurits i termoplàstics. Els primers tenen una estructura dimensional complexa, en la que les molècules formen en llaços amb les veïnes en les tres dimensions. Aixó fa que aquests siguin materials resistents, que no s'estovan amb el calor. Gracies a aquestes propietats, aquests plàstics s'utilitzen com components en diferents aplicacions d'ingenieria. Encara que pot trocejar-se i utilitzarse com material d'ompliment en la construcció, aquest tipus de plàstic no és reciclable.

Els materials termoplàstics, que són els que més es consumeixen, tenen una estructura bidimensional, en la que les molécules s'uneixen en una sola direcció preferencial, formant llargues cadenes de polímer. Aquests plàstics poden ser estovats pel calor limitant aixó la seva aplicabilitat, encara que per una altra part els fa ser més fácilment reciclables.

PET: (tereftalat de polietilé)

PVC: (Polímer resultant de la condensació del clorur de vinil)

POLIETILÉ: (Polímer resultant de la condensació d'etilé)Hi ha dos varietats:

HDPE (Cadena llarga, n= 10000)

LDPE (Cadena curta, n=500)

 RESIDUS PLÀSTICS

Bàsicament, els tipus de residus plàstics es poden dividir en tres grups, depenent de la seva procedència. Un d'ells és l'originat pel mateix fabricant, el qual genera uns plàstics nets i que són tots ells de la mateixa constitució química. Aquests són els plàstics més fàcilment reciclables, possat que només hem de escalfar i moldejar per obtenir noves peces-

El segón grup, consisteix en els residus que genra el sector comercial:embalatges, material d'ompliment utilitzat per protegir la mercaderia, bosses, etc... Aquest es un grup també fàcilment reciclable, ja que s'obtenen amb gran quantitat i són d'estructura química similar.

El tercer grup constituit pels residus d'origen domèstic. Aquests es troben mesclats diferents tipus de materials plàstics, normalment mesclats amb metalls,vidres, paper,etc... En conseqüencia, aquests són els més difícils de reciclar.

% de tipus de plàstics en la brossa domèstica:

(100% plàstics)

>70% polipropile i PET

15% poliestiré

10% PVC.

Una altra font de residus plàstics es troba en els cementeris de cotxes. En aquests vehículs, els plàstics es troben presents enun 27% del seu pes. Aquest porcentatge va en augment ja que els fabricants utilitzan cada vegada materials lleugers per a la construcció dels cotxes.

1er: Separació: Per que el reciclatge del plàstic sigui efectiu, s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa química, rebutjant els plàstics termoendurits, els quals s'han de destruir posteriorment. Abans de la selecció s'ha de fer la neteja que per facilitar-la podem trocejar aquests plàstics.Habitualment es separen el PVC, el PET,el polietilé, el poliestiré i el polipropile. Aquesta selecció es fa manualment però es pot separar el PVC de la resta mitjançant la detecció dels àtoms de clor de la molècula fent passar el fluxe de materials a través dels raigs X ja que aquests són sensibles al Cl. Un altre sistema està basat en la creació d'una carga elèctrica estàtica en els materials de PVC, d'aquesta manera poden separar-se fàcilment dels altres residus mitjançant l'aplicació d'un camp elèctric.

Hi ha un procés físic que permet discriminar diferents tipus de plàstics, consistent en posar els materials en una piscina plena d'aigua. Els polímers de densitat inferior a la de l'aigua (polietile i polipropilé) flote, mentres que els més pesats, com el PVC i el poliestiré s'afonen. En una altra unitat de separació, consistent en un contenidor on hi ha una mescla d'aigua i etanol de densitat 0.93 g/l, se separen el polipropilé del polietilé. Finalment, en una piscina amb aigua salada (densitat 1,2 g/l), es pot separar el PVC del poliestiré, el qual flota.

2on.Trituració i rentat: Granulem els plàstics amb un triturador al mateix tems que rentem els grànuls formats amb aigua.Després es sequen les partícules amb una centrifugació.

3er. Extrussió: Es força el plàstic a passar per una matriu per tal de donar-li la forma desitjada.

4t. Peletització: Fem que el plàstic formi petites boles

PROBLEMÀTICA I ACTUALITAT

S'utilitza per recuperar plàstics fonent-los en motllos per tal de produir peces rígides. Tracta plàstics que contenen al menys 65% de polietilé i polipropilé exceptuant unes petites presències de PVC i PET en forma de grànuls.

El problema de reciclar al mateix temps plàstics de naturalesa química diferents és que encara que es fonguin entre ells no hi ha un enllaç a nivell molecular i aixó fa que siguin materials molt deficients i les propietats d'aquests no es puguin predir. En l'actualitat es pot resoldre aquest problema. S'està introduint uns compostos anomenats compatibilitzadors que actuen d'intermediaris en l'enllaç entre els diferents polímers. Aquestes substàncies estan constituides per grups funcionals diferents que afavoreixen la seva unió simultànea amb polímers diferents donant lloc a una mescla homogénea. D'aquesta manera surtirà un plàstic molt resistent i amb propietats molt definides.